Saturday, December 1, 2012

Estofat de pop

És un compromís cuinar per a un Italià. Tenen una tradició culinària tan profunda que són molt refractaris a tastar i conèixer nous sabors, de tan extraordinària com és la seva cuina.

No obstant, pel sopar d’avui, el grup és prou internacional de cap i d’origen com per arriscar-se a sortir una mica del que s’espera en una festa d’aquesta mena, una aniversari amb un sopar dret.

L’Astrid s’encarrega del més tradicional, pizza macaroni, foccacia, amanides... Jo haig de fer uns bunyols de bacallà i un estofat de pop, més que res per que he de fer quelcom català i l’amfitriona ha comprat pop i bacallà.

L’estofat de pop era un dels plats preferits d’en Feede, de qui vaig aprendre la recepta, però fa més de 25 anys que no l’he fet. La darrera vegada va ésser a casa d’en Joan Castelló, a Coyoacan, a Méxic, molt, molt a prop de la casa blava de la Frida.

Llavors va ser molt fàcil amb l’ajuda de l’excel·lent assistenta que tenia, jo només vaig haver d’anar fent petites indicacions per aconseguir un resultat memorable, com va dir en Joan, que de menjar bé en sabia molt. Quasi tant memorable com la darrera vegada amb en Fede, llavors ell, poeta, va tancar els ulls i va dir: crec que és millor que l’últim. Cal dir que feia quasi dos anys que l’havíem menjat junts, i sempre m’ha quedat el dubte si realment se’n recordava.

Avui el faig sense complicar-me massa la vida.

Faig un sofregit amb ceba tallada petita , pastanaga a rodanxes i una mica de tomàquet. Mentre, faig bullir el pop, prèviament net, congelat i descongelat, a l’olla a pressió durant uns cinc minuts des de que comença a girar. Trossejat l’incorpor-ho al sofregit, hi afegeixo un got de vi negre, els pèsols, de llauna, i les patates, ja bullides, tallades a daus, un vas d'aigua de la cocció, rectifico de sal, una mica de pebre i ho deixo fer xup-xup quinze minuts i reposar mitja hora.
La festa, ambientada als anys 80, és un plaer, l’Astrid un àngel capaç de fer de catalitzador de les sensibilitats, i la veu de l’Àngela un regal.

Pel que fa al pop, en Mario elogia molt el resultat, tot i que jo crec que no ha quedat tant bé com la darrera vegada, especialment la textura del pop, em sembla que era més consistent.

No comments: