Tuesday, October 9, 2012

Guoxian, Ekaterina i Yulia

Si cadascuna per separat ja és simpàtica, guapa, interessant i intel·ligent, ara imagineu-ne a les tres juntes. Guoxian, Ekaterina i Yulia, una xinesa, una russa i una ucrainiana.

Han estat uns dies farcits de converses, passejades, àpats i alguna bogeria, com una nit memorable, que va començar en un tablao flamenc, va continuar en un bany improvisat, nuus a la llum de les estrelles de la Barceloneta, per seguir pel Born camí de casa.

Per menjar no varem fer gaires sofisticacions, amanides, carns a la planxa, verdures i l’inevitable truita de patates, com a exemple d’un dels més tradicionals plats de la cuina espanyola.

Per un dels sopars vaig deixar la cuina en mans de la Roxanne i l’Ekaterina. De la xina vaig gaudir d’uns espaguetis amb verdures i una barreja d’espècies, quasi aleatòries, impossibles d’imitar, amb un toc oriental exquisit.

La Kate, lamentablement, no dedica la seva extraordinària creativitat d’artista a la cuina, però va preparar una curiosa barreja de pomes amb bacó, un plat noruec, més aviat Sami, no debades acabava d’arribar de Karasjok, més al nord del cercla polar.

Suposo, ja us he dit que em varen fer fora de la cuina, que es tracta de fregir el bacó tallat a tires en poc oli, afegint tot seguit la poma amb pell, en aquest cas unes Golden, tallades a trossos gruixuts. El resultat és un plat molt interessant, però difícil de combinar.

Varen ser uns dies molt especials, suposo que impossibles de repetir.

Segueixo amb un especial interès les propostes artístiques de la Kate, ja sigui al seu blog o al Facebook. Imagino a la Roxanne saltant, pujant als arbres o enlluernant qualsevol que es creui al seu camí, ja sigui a una illa grega, a Berlín, o ara, a Mèxic. Penso sovint en el somriure entremaliat de la Yulia.

Espero que la força les acompanyi.

2 comments:

la cuinera said...

No entendi lo del plato noruego... creo que tendré que seguir estudiando catalán


Sentsovi said...

Hola,
Tal como dije no pude ver la elaboración, pero imagino que se trata de freir el bacon y luego añadir la manzana, todo a trozoa medianos y sin que la fruta quede muy hecha. La verdad es que queda bueno, pero funciona más como una guarnición que como un plato.