Saturday, May 12, 2012

Esmorzar per a la Yolanda

Sempre he pensat que l’esmorzar era quelcom perfectament prescindible, i que aquest era l’àpat més important del dia, una fal·làcia reproduïda sense cap base científica.

Així que quan vaig haver de pensar un esmorzar per la Yolanda, vaig imaginar més aviat una mena de petit brunch, aquest concepte que barreja breakfast i lunch, esmorzar i dinar.

La Yolanda és una persona especial, si bé aquest adjectiu en puritat no vol dir res quan es parla de persones, qui no és especial a la seva manera; però es que ella te quelcom diferent: una personalitat prou consistent en aquest mon d’idees tan líquides i un bon nivell de profunditat en aquesta societat tant superficial. Una persona amb la que és un plaer conversar, malgrat les substancials diferències que ens separen en molts temes i la seva superlativa tendència a la discussió.

El menú ha estat una mena d’acumulació parcialment ordenada. Per veure: cafè, te no que no li agrada, vi blanc, Alella pel foie, vi negre, cava, Oriol Rosell, i Champagne, el cava tampoc li agrada, però a mi m’encanta pel matí.

Els dolços: uns croissants de Chez Paul, un pastis de formatge, un apple crumble amb nata acabada de muntar i torrades amb mantega i tres tipus de melmelada. El pa, de tres cereals fet a casa pel matí.

La banda salada començava amb formatges tendres, ous passats per aigua, ous durs, salmó fumat, foie amb cogombres i pols de blat de moro i “Guijuelo” acabat de tallar.

La part més important: xerrar i xerrar, de la vida, l’amor, l’art, la filosofia.... i el temps es va fer molt, molt curt.

2 comments:

Anonymous said...

Joan, viví tu desayuno como puro Amor y de la misma substancia, tu capacidad de discutir ideas hasta "casi" la saciedad, intercalando batalla y batalla con algún reflexivo silencio.... Un honor para mi entrar con permiso en tus cuevas, tocar tu piano y y que me hicieras esta foto DE FUMETA. Gracias, gracias y gracias.

Anonymous said...
This comment has been removed by the author.