Madrid Corre por Madrid

No només de cuina viu l’home.

A més a més, encara que sigui per minvar les conseqüències que la cuina deixa a la cintura, l’esport és un bon complement. I el millor esport, si relacionem temps, diners i resultats, és, sens dubte el running.

Ara fa ja uns cinc anys que, amb algunes aturades forçoses, em dedico a córrer, i per motivar-me, quan t’has d’aixecar a quarts de set del matí per fer esport, em programo algunes curses al llarg de l’any.

He decidit, amb el vostre permís, deixar constància en aquest blog de les curses que vaig fent, una altre forma de motivar-me.

Enguany començo la temporada amb aquesta, Madrid corre por Madrid, ja que he quedat fora de la cursa de la Mercè, que per mi marca el inici de la temporada, per haver arribat tard a la inscripció, doncs el límit de 14.000 inscrits s’ha assolit força aviat.

Volia fer un bon temps, per a mi, però hi havia massa gent, i la sortida no estava preparada per fer un cursa ràpida. Al final he gaudit d’un recorregut molt agradable i m’he acontentat amb fer els darrers 5.000 metres en 23 minuts.

Gastromaquia

Només necessitava un petit mos per passsar la nit, el dinar havia estat abundant. Flanejava pel barri de Chueca, a Madrid, i no se perquè m'ha cridat l'atenció aquest petit restaurant, Gastromaquia.

No hi ha ningú, i no se si ha estat una bona elecció. Demano una ensaladilla i una copa de Rueda. Ambdues coses molt correctes, però un pel cares, 8,75€ i 2,40€.

La buidor del restaurant ha estat un miratge. Comença a arribar gent i els que no tenen reserva han de marxar o acomodar-se a la barra.

No puc jutjar res més d'una carta francament curta i crec que una mica descoordinada, però segons la fama que sembla tenir, poder és una bona recomanació per fer un mos si us perdeu per Chueca, ara, un dissabte a la nit, millor reservar.

Per cert, la ensaladilla portava la patata aixafada, el que, segons en David és el gran secret d'aquest plat.

Gastromaquia
Taberna de tapas
Pelayo, 8
915 226 413
Madrid-Chueca

Mumbai Massala

Sopem al Mumbai Massala del carrer Recoletos. L'Ali ha aconseguit un menú d'oferta per 25€ per persona.

La proposta és seductora:

Samosas de verdures: empanades farcides de patata i verdures
Pakoras: verdures rebossades amb farina de cigrons
Rotlles de formatge amb coriandre i especies
Daal Tadka: curry de llenties grogues
Murgh Maska Walla: curry de pollastre
Banarasi Pulao: arrós basmati amb espècies (sospito que Pulao és un concepte molt similar al Pilaf i Banarasi, poder es refereix a Varanasi o Benarés)

La sala és agradable i el servei eficient però distant. El menú bo, sense ser excel·lent, però escàs. El vi corrent. Un restaurant hindú recomanable però justet, i millor optar per la carta.

Mumbai Massala
Recoletos, 14
314 357 194
www.mumbaimassala.com
28001-Madrid

L'aniversari d'en Fer

Aquest dissabte hem celebrat els 50 anys del Fer.

Per veure hem gaudit d’una Kaipirosca, obra d’en Fèlix, i els habituals caves, vins i cerveses. Per menjar el plat principal ha estat una paella, obra d’en Ferran amb l’ajuda de l’Adriana (no cal dir que l’acudit Ferran Adrià es va repetir diverses vagades)

Estava molt interessat en el procés d’elaboració d’una paella per 60 persones, i m’he implicat força en netejar sípies i calamars i tallar cebes i pebrots...

He estat atent al sofregit de les verdures, però llavors han començat a arribar els convidats, hi havia amics que feia més de deu anys que no veia, i xerrant amb uns i xerrant amb altres en Ferran ha acabat la paella, la tapat amb paper de diari, la deixat reposar, i el resultat ha estat francament bo.

Només m’he quedat amb un concepte, les proporcions, han estat dos litres d’aigua per quilo d’arròs, poca aigua, doncs quasi tot el peix i el marisc eren congelats.

La festa ha estat més que agradable, retrobar-me amb la Núria una gran il·lusió, xerrar amb les Montses, un plaer, i veure de nou a la Roser, la Màrgaret, en Richard, l’Olga, la Lídia, la Betty, en Dani, la Carme, la Susy, en Miquel, la Carla, en Josep, en Joan, en Santy, la Mònica... un regal.

Crestes de tonyina

Avui per sopar m’he fet crestes de tonyina. La recepta és ben senzilla.

Sofregim ceba, i quan estigui transparent afegim tomàquet, pelat i sense llavors, jo faig servir tomàquet sencer de llauna, deixem coure a foc suau, quan estigui no massa cuit retirem del foc, afegim ou dur, ben tallat, olives farcides d’anxova, tallades finament a rodanxes, pebrot vermell escalivat (pebrots del piquillo, per exemple), tot i que es pot afegir, en comptes, pebrot al sofregit i tonyina. Ajustem la sal al final, encara que es probable que no necessitem afegir res. Farcim les “tapes”, les tanquem amb una forquilla, i les fregim.

La truita de l'Arian

És en certs moments importants quan el recolzaments dels amics és fa més necessari. Si, a més a més ho fas gaudint d’un bon sopar, a la fresca del jardí als turons del Maresma, no es pot demanar res més.

Un dilluns, sense mercat, insistia l’Arian, que millor que fer una truita, i la truita de patates de l’Arian és espectacular. Us ho puc jurar. Ja us deia que tot just acabo de provar la millor truita de Madrid.

La truita no surt a la foto, doncs va durar tan poc, que no hi vaig tenir temps.

Taittinger amb l'Alicia

No soc un gran bevedor de cava, i encara menys de xampany, però al costat d’una enamorada d’ambdues begudes, l’Alícia, vaig deixar-me seduir pel Taittinger, i francament, feia molt de temps que no gaudia tant.

M’he retrobat amb el xampany, del que feia temps m’havia distanciat. Tot i que poder va ser la companyia, haurè de tornar-ho a provar.

Lavinia

Hem dinat al Lavinia d’Ortega y Gasset, després de picotejar alguna de les meravelles del Prado, començant per la Deposizione de van der Weyden.

La carta és justa, però la qualitat dels plats és alta, si més no el Salmorejo, la tonyina i els ous amb samfaina que vàrem menjar.

La seva gran avantatge és que pagues el vi a preu de botiga. Per fer una mica de país vaig imposar un vi català, un Brunus 2008, 45% carinyena, 35% garnatxa i 20% Syrah, un vi rodó i sensual, a la vegada fresc i madur, molt equilibrat fruit d’una bona anyada.

Dels preus no en tinc ni idea, doncs no em varen deixar pagar res.

Lavinia
José Ortega y Gasset, 16
Madrid
914 260 604

Juana la Loca: Truita de patates

Les recomanacions del restaurant eren molt positives, i mentre esperàvem la taula i per distreure la gana varem entretenir-nos amb unes tapes: “El increible huevo confitado trufado”, 4€ i “Jamón de Pato Pan Tumata" (sic), 6,5€ i llavors vaig probar la truita, “Tortilla de Patatas y Cebolla Confitada”, 4€.

Una ceba ben dolça, al punt de perceptible, una crosta suau i un interior que es desfeia a la boca amb les patates al punt just de coció.

Sense cap mena de dubte la millor truita de patates de Madrid... Vàrem seguir amb la truita i ja no vàrem passar al restaurant.

Ah!, les canyes exquisítes a 1,6€.

Juana la Loca
Plaza Puerta de Moros,4
28005 Madrid
913 640 525