Sunday, July 31, 2011

Arròs caldós


El diumenge van dinar amb la Cristina, la Lorena, la Lali i les nenes.

Vaig fer un arròs caldós de llamàntol, que no va quedar massa bé. Vaig posar massa arrós, al brou, de rap, li mancaven crustacis, mancava alguna verdura, només hi havia, ceba, pebrot i tomàquet al sofregit i els llamàntols, del nord d'Europa, no eren massa gustosos.

Vaig fer l'experiment d'afegir una picada d'all fregit, nyores i pinyons quasi al final. Va millorar una mica el gust, però no estic segur de si és una bona idea, ho hauré de provar en un altre ocasió.

El dinar va ser molt agradable, tot i que a la tarda es va espatllar, malgrat l'excel·lent companyia de la Cristina.

Saturday, July 30, 2011

Coques de recapte


El divendres a la nit vam improvisar un sopar amb el Joan Carles i el Santi. Vaig fer una mena de coques de recapte, per variar de les pizzas, quelcom que he repetit massa sovint aquest mesos, pot ser per la comoditat o pot ser perquè surten molt econòmiques.

El secret, en el meu cas, es la massa, que faig amb la Thermomix:

Dos mesures d'aigua, un raig d'oli, set mesures de farina, un sobre de llevat concentrat de forner i sal.
Afegim els líquids i programem un minut a velocitat 2 i temperatura 40.
Afegim la resta d'ingredients i programem dos minuts a velocitat d'espiga.
Ho aboquem tot sobre la fusta de treball i ho dividim en una, dues o tres boles, segons ens agradi de gruixuda la massa.
Deixem reposar fins que dobli el volum.
Estirem la massa sobre un paper de forn i la col·loquem a la safata.
Només resta farcir-la del que més ens agradi.
Per les coques hi vaig afegir una mica més d'oli a la massa i la vaig deixar més fina del que acostumo a fer.

Les vaig fer d'espàrrecs verds amb formatge de cabra i espinacs, de ceba, pebrot, tonyina, tàperes, olives verdes i rúcula en cru i de tomàquet a rodanxes, mozzarela anxoves i olives negres.

Els espàrrecs, la ceba i el pebrot els vaig passar prèviament per la paella i les espinacs les hi vaig afegir als tres darrers minuts.

Les coques van quedar exquisides, del sopar no puc dir el mateix. Però això és quelcom habitual aquests dies.

Friday, July 29, 2011

L’Antic Bocoi del Gòtic


Per tristes circumstàncies em trobo a Barcelona amb temps i sense companyia, i el millor que es pot fer en aquestes situacions es passejar, o més ben dit flanejar, aquest deliciós concepte creat per Baudelaire.

Ho faig pels voltants de la catedral, tot baixant cap al port. Acabo a la plaça dels Traginers, prenent una cervesa a un petit bar, regentat per una parella de noies. Amb gana i sense les idees massa clares, cerco quelcom a l’Iphone, a l’app de TripAdvisor. El resultat més proper i més ben valorat és el Bocoi, a uns pocs metres: :

L’Antic Bocoi del Gòtic
Baixada de Viladecols, 3
08002-Barcelona
(+34) 933 105 067
www.bocoi.net
La seva especialitat són les coques de recapte, al voltant dels 9 €, i les amanides, al voltant dels 5 €.

El local és força agradable i el servei més que correcte.

He menjat la coca de pebrots, ceba i botifarra de perol, tot i que l’elecció ha estat difícil, entre una selecció força interessant: :

- Espàrrecs i formatge de cabra
- Espinacs, cansalada, panses i pinyons
- Camembert, rúcula i nous
- Pebrot vermell, albergínia, sobrassada i llom
- Gorgonzola, xampinyons i nous
- Tomàquet, mozzarella i alfàbrega
- Carbassó, xampinyons, ceba i formatge
- Urgèlia (un formatge del cadí) amb pernil d’ànec
- Sobrassada, mel i formatge
- Bacó fumat, dàtils i formatge
- Albergínia i gorgonzola
- Escalivada amb anxoves i tonyina
- Escalivada amb formatge de cabra
- Escalivada amb bacallà i allioli gratinat
- Pebrots, ceba i arengada
Molt recomanable.

Monday, July 11, 2011

Londres


Hem estat deu dies d’immersió cultural a Londres amb el meu fill gran, tot coincidint durant una setmana amb l’Alícia i els seus fills. Un nen i dos adolescents que només sospiren per un McDonald’s o una pizzeria. Ambdues coses abundants a la ciutat, així que no van patir gaire.

De menjar puc destacar un més que acceptable restaurant Indi, entre Charing Cross i Embankment:

Grand Indian Restaurant
31A Villiers Street
London WC2
020 7930 7663
Un restaurant Libanès, a l’islamitzada Edgwere, al nord de Marble Arch, on varem menjar al costat d’una parella, ella amb niqab. El meu fill, que només va acceptar menjar unes aletes de pollastre, va quedar fascinat de com s’ha de menjar amb un mocador que et tapa la boca:
Maroush
43 Edgewere Road
London W2 2JE
020 7723 5929
www.maroush.com
El Porridge del Pret A Manger de l’aeroport d’Stansted. Un subtil gust a cibada, amb mel, en aquesta ocasió, amb el que quasi, quasi, vaig entendre la perseverança d’aquesta tradició tant britànica.

Prendre un te a l’agradable bar de la Wallace.

Una cervesa al bar de dalt de la Modern Tate.

L’Steak and Ale Pie, tot i que aquesta vegada només vaig poder menjar aquest tradicional pastís de carn a la cervesa anglesa a un senzill restaurant de Camden, relativament recomanable:

Bucks Head
202 Camden High Street
London NW1 8QR
Encara que només sigui per mirar, les botigues de menjar i els restaurants de Harrods, amb el Caviar House Seafood Bar entre ells, a la planta baixa.

Y les delicioses i estranyes combinacions britàniques d’entrepans, aquesta vegada vaig menjar al Borough Market un excel·lent Turkey Breast with Stuffing and Cranberry Sauce i un encara millor Scotch Beef with Creamy Horseradish Sauce.

A banda del menjar, vaig disfrutar del running matinal pels voltants del campus de la Middlesex University, pel Hyde Park i especialment pel Regent’s Park, tot travessant el Queen Mary’s Rose garden

De la pintura conservo perfectament en el record el Joseph’s Coat de Verner, la Lace Maker de Netscher i la Mrs Helen Wills de Rivera que no coneixia, el tríptic de Cione, la batalla d’Uccello, la Magdalen de Weyden, Venus i Mart de Botticelli, el Dogo de Bellini, el tríptic de Memling, la Madona de Manchester de Miquel Àngel, el Swing de Fragonard, el Laughing Cavalier de Hals, el Noli ma Tangere de Tiziano, que conec gràcies a Gombrich, els ambaixadors de Holbein, el cartró de Leonardo, els murals de Rotko, la vista de Delft de Fabritius, els jutges de Roualt, la Fig-Leaf de Picabia, el gran vidre de Duchamp...

Finalment el Soane de Lawrence i la sèrie del Llibertí de Hogarth, en l’increïble entorn de la casa museu de Sir John Soane.

Anar amb nens ens va obligar a renunciar al teatre, així que, encara que no és necessari, tenim una bona excusa per tornar.