Sobrassada

Com cada any per aquestes dates ens ha aribat amb gran plaer el regal del Doctor, tres peces de sobrassada, una llonganissa, que és la que es fa amb el budell prim i dues arrissades, les que es fan amb el budell gruixut.

La sobrassada la trobem a Mallorca i també a Alacant i el color, per la presència del pebre vermell, d'origen americà, ens indica l'antiguitat de la recepta que avui coneixem, malgrat que el terme sobrassada és molt més antic, de finals del XIV.

Si bé és cert que hi han referències a una sorpressada a Sicília a començaments del XV, cal recordar que els tractats d'Agnani (1295) i Caltabellota (1302), en temps de Jaume II, reconeixien la sobirania Catalana sobre l'illa de Sicília, cent anys abans. Encara més, la influència de la cuina catalana a Itàlia va continuar molts anys després, com ho demostren les traduccions del llibre de Rupert de Nola.

Per cert, el Consell Regulador de la Indicació Geogràfica Protegida Sobrasada de Mallorca, té editats dos receptaris, força interessants, que jo només he trobat en Castellà, i que lamentablement és queden, superficialment, amb l'origen italià del terme.

La sobrassada és sinònim per antonomàsia de Mallorca, amb permís, del palo, dels vins de Binissalem, de les sopes, el tombet, el frit... i de l'ensaïmada, que amb albercocs i sobrassada és extraordinària.

Aquesta és una de les gran meravelles d'aquest embotit, la gran varietat de combinacions que permet. Jo em quedo amb una, que vaig descobrir amb la Judith ja fa molts anys a la Costa Brava, a Begur, torrades amb sobrassada calenta i mel.