Aquest, al igual que l’anterior, ha estat un estiu complicat, les llargues vacances escolars combinen malament amb les obligacions laborals per partida doble. Per altre banda és difícil trobar temps per escriure i per això he tingut una mica abandonat aquest blog.
Però ara és hora de tornar a reprendre el curs i amb ell els bons propòsits, entre ells, el d’escriure més sovint, i per començar una mica de crònica social.
Aquest divendres, vaig assistir a la festa fi d’estiu a casa del Fer, a Calella. Va ésser molt agradable retrobar vells amics, algun d’ells, com la Montse, després de més de sis anys, o la Lidia, després de més de vint.
Encara més agradable va ser conèixer, per fi, a d’altres com la Txell, malgrat que va desaparèixer poc després de la meva arribada i em va deixar amb les ganes de gaudir de la seva presència, un dels motius que em va convèncer d’anar a la festa.
El menjar, enguany, va ser més bàsic però prou adequat, entrepans, pastes salades, truita de patates i patates i olives. Va sobrar de tot.
Jo sempre em fixo en aquest detall per saber els gustos de la gent, que menja en aquestes ocasions.
Les patates fregides i les olives són detalls per omplir una taula, que si es serveixen juntament amb el menjar principal, sempre en sobren, llevat que hi hagin nens. Pel que fa a la truita de patates el problema és més complicat.
N’hi ha tants fanàtics d’aquest pla com aquells als que no els impressiona pas massa i al mig la gran majoria. Per això crec que el que marca la diferència entre que s’acabi o que en sobri és la seva qualitat i la seva aparença.
Per beure van triomfar les caipirinhas, suposo que del Kiki i els cubatas d’Havana del Quique i força per darrera el vi del Somontano. També hi havia Cava i cervesa però el seu consum va ser testimonial.
Vam acabar ballant, bé, van acabar. El que testimonia que tenim una edat en que ja s’han perdut els complexes, doncs la música, recopilada per en Pere, era com a mínima millorable. La foto és del final de festa i la qualitat és responsabilitat del meu nou mòbil.
No comments:
Post a Comment