Porto massa dies sense escriure res, però la feina em té segrestat. Avui, dia de San Jordi, he decidit, tant sí com no, posar-me al dia.
San Jordi marca i no puc més que tenir present els llibres. Ahir dinava amb l’Andreu, i aquesta és la única referència a la cuina, doncs no vull parlar del restaurant, ja que hauria de recomanar no acostar-se gaire en aquest, i he decidit o bé parlar bé, o bé no parlar d’un restaurant.
L’Andreu m’explicava, doncs, que estava llegint l’Església del Mar i comentava la descripció de la col·locació de la pedra clau, jo, agosarat, menyspreava el llibre sense haver-lo llegit, però es que estic una mica fart d’aquests èxits de vendes que sovint estan tan poc documentats, com el Codi da Vinci, que em diuen que parla d’una fugida d’Andorra... en tren. O bé una descripció que m’explicaven de no sé quina acció que esdevé a l’església de Saint Sulpice de París, talment inversemblant. Per cert, al costat d’aquesta església neoclàssica us recomano un magnífic hotel, un petit paradís, el Relais de Saint Sulpice.
Per saber de la construcció de catedrals o esglésies jo li recomanava un llibre, no pas els Pilars de la Terra, ans una petita joia que vaig comprar fa uns anys en una visita a la catedral de Girona i que aquest dissabte cercava a la llibreria de la de Barcelona, tafanejant, i no vaig trobar. Es tracta de la traducció a l’anglès d’una obra francesa: “The Cathedral Builders of the Middle Ages”, del que només us vull transcriure una referència que he citat sovint:
“En un període de tres segles, del 1050 al 1350, un grapat de milions de tones de pedres van ser extretes a França per a la construcció de vuit catedrals, cinc-centes grans esglésies i unes desenes de milers d’esglésies parroquials. Molta més pedra va ésser excavada a França en aquestes tres centúries que en qualsevol època de l’antic Egipte, malgrat que només el volum de la Gran Piràmide és de
No comments:
Post a Comment